dijous, 30 d’octubre del 2008

Santiago de Compostela

Bueno, bueno, el Camino no deja de sorprendre...

Unas previsiones de tiempo un tanto desalentadoras, un poco de indisposición gastrointestinal, y sobretodo, las ganas de volver... total, que me he levantado y Stephane y yo hemos comprado un billete de tren para Tarragona, o sea, que mañana nos tenéis dando guerra por aquí!!!!

Quería agradeceros especialmente a todas y todos el apoyo recibido a través de vuestros comentarios en el blog durante este mes de Camino. La verdad, ha sido como otro viaje en paralelo, muy i9ntenso, muy agradable!!!

Quiero anunciaros, también, que voy a continuar con el blog (tranquilo Padre Prior-Buho), con más aventuras e historias, quizás no a un ritmo diario, pero espero que todos podamos seguir compartiendo este espacio.

Un abrazo a todos!!!!

PD: Estos días me dedicaré colgar todas las fotos que tengo en el sitio dónde van.

14 comentaris:

Toni Solé ha dit...

fins ara.

Anònim ha dit...

Sóc la Rosita,

Quina barreja de sentiments! per una banda,tristesa per saber que no arribaràs fins a Finisterre tal com tu volies i per l'altra, alegria per saber que demà tornaré a tenir un barbut tossut a casa, acompanyat d'un francès peculiar.

Jo que cada matí esperava el moment d'arribar a la feina per connectar-me al blog, era com el petit alicient del dia...això sí, les companyes i la meva empresa estaran contents perquè el meu rendiment professional torni a ser el que era!

Bon viatge de retorn i...compra'm algun detallet, xato!!

Et proposo que facis un dinar o sopar amb tots els blogaires que t'han estat estat acompanyant durant aquest temps. Pot ser bastant divertit!

Rosa.

Padre Prior ha dit...

he sentit sopar???

guardeu-me una branca, ui!, perdó... una cadira

Anònim ha dit...

Fins avui no he pogut tornar-me a conectar Joanet, Enhorabona pel teu camí, la compostelana no és lo que importa ... és tot el que has viscut aquests dies tan intensos! Pensa que el camí comença realment quan tornes a casa teva, a la teva vida diària i a una altra realitat ..
Lo que has comentat del botafumeiro, primera notícia ... jo vaig arribar un 1 de novembre de 2001 i suposo que com era tot sants el vam posar en marxa .. i em va agradar molt!
Ja veig que no hi camí cap a Fisterra, potser és que has de tornar-hi en un altre moment, potser acompanyat de la teva estimada Rosita i del teu xiqüelo o xiqüela ... qui sap!
Bon viatje de tornada, quan arribis ja donaràs senyals i sí que estaria bé fer una trobada tots!
Records i besets per la futura mamá, ens veiem aviat i també records per vatros del Ben Trobatto.

Sònia

Anònim ha dit...

BUENAS NOCHES JUAN.
HA SIDO UN PLACER COMPARTIR CONTIGO Y DEMAS PEREGRINOS PARTE DEL CAMINO... HA SIDO MUY, MUY AGRADABLE Y ESTARA SIEMPRE VIVO EN EL RECUERDO.
FELICIDADES POR EL TERMINO LITERAL DEL CAMINO DE SANTIAGO Y MAS TODAVIA POR HACERLO DE TIRON, STEFAN Y TU SOIS UNOS CAMPEONES, SI CAMPEONES POR TODO, POR HACERLO PRINCIPALMENTE Y POR TENER TIEMPO DISPONIBLE PARA CAMINAR HASTA LLEGAR.
COMO OS SENTIS? QUE HA SIGNIFICADO PARA VOSOTROS EL HABERLO HECHO Y TERMINADO TAN FELIZMENTE-POR LO MENOS A SIMPLE VISTA, QUIERO DECIR...LECTURA-?
HABLO YA CASI TODO EN PLURAL PORQUE SE QUE ESTAIS Y VOLVEIS JUNTOS A TARRAGONA STEFAN Y TU.
BIEN, SI EL BLOGS NOS PONE EN CONTACTO, CONECTARE LAS MAXIMAS VECES POSIBLES.
LO DICHO CAMPEONES, ENHORABUENA POR VUESTRA LLEGADA, FELICIDADES POR LAS BUENAS NUEVAS Y UN GRAN ABRAZO.
P.D. TE HARE LLEGAR MAS FOTOS.

Anònim ha dit...

PERDON! VUELVO A SER YO CARMEN. DESDE AQUI OS PIDO A TODOS LOS QUE CONECTAIS AL BLOGS, POR FAVOR, HACED VUESTROS COMENTARIOS EN ESPAÑOL PUES NO ENTIENDO NADA EL CATALAN Y ME PIERDO LA MAYORIA DE LAS VECES Y ME GUSTARIA ENCONTRARME.
GRACIAS.
CARMEN

Anònim ha dit...

Felicidades por el retorno Joan. Que ha pasado? porque no has ido a Finisterre, por el temporal??
De todas formas te deseo un regreso placentero. Seguro que estás ilusionado por regresar.
Un beso amigo
Fins molt aviat ( hasta pronto ) Joan
Mariuca

Anònim ha dit...

Chicos!! Enhorabuena por vuestra feliz, sana y salva llegada a Santiago!! (a pesar de la gastroenteritis, que al parecer es algo que va unido irremediablemente a la llegada del peregrino). Ha sido esa llegada un lío tremendo de sentimientos en la cabeza y en el corazón?Me alegro mucho por vosotros, porque al final habeis disfrutado de la libertad y la satisfacción de hacer el Camino entero, como dos campeones!! Me alegra también que continues tus historias Joan, no nos dejes sin saber del final del misterio de la Catedral-SPA, jaja. Un abrazo fuerte a los dos y para Stephane, mucha suerte en su nueva vida.

Cristina.
P.D Por cierto, a los peregrinos, a ver si pasais fotos por mail o en el foro, porfa!!!

Anònim ha dit...

¡¡¡Hola desde Burgos!!!!
Joan, Stephane, enhorabuena por haber llegado a Santiago. Servidora lo hizo el 30-10-2008, encantada de la vida, sin una ampolla, con un ligerísimo tironcillo en la pierna y emocionada, muy emocionada, como se merece el Santo. ¡¡Si incluso salió el sol!!
Joan, ya has visto que el Camino te lleva y nunca se sabe hacia dónde (ha resultado ser a Tarragona), cómo (algo pocho, espero que te recuperes pronto), ni con quién (¿imaginabas que iba a ser con ese campeón francés, un cuarto de murciano?).
Además... felicidades por partida doble. Disfruta del chiquitín/a.
Que vaya todo muy bien y encantada de poder seguir en contacto.
María.
PD. Si se pudiera escribir en castellano... es que no consigo enterarme de todo lo que leo, jooo

Anònim ha dit...

¡¡¡Hola desde Burgos!!!!
Joan, Stephane, enhorabuena por haber llegado a Santiago. Servidora lo hizo el 30-10-2008, encantada de la vida, sin una ampolla, con un ligerísimo tironcillo en la pierna y emocionada, muy emocionada, como se merece el Santo. ¡¡Si incluso salió el sol!!
Joan, ya has visto que el Camino te lleva y nunca se sabe hacia dónde (ha resultado ser a Tarragona), cómo (algo pocho, espero que te recuperes pronto), ni con quién (¿imaginabas que iba a ser con ese campeón francés, un cuarto de murciano?).
Además... felicidades por partida doble. Disfruta del chiquitín/a.
Que vaya todo muy bien y encantada de poder seguir en contacto.
María.
PD. Si se pudiera escribir en castellano... es que no consigo enterarme de todo lo que leo, jooo

pelegrino selvatà ha dit...

Gracias por vuestros comentarios!!!!

Prometo el quinto capítulo bien pronto....

Y la cena...

Y todo!!!

El blog continua...

Anònim ha dit...

Amic pelegrí selvatà, amic Joan

No saps com m'alegra que hagis fet "El Camí". La meva felicitació per aquest esforç que segur has hagut de fer, sobretot deixant a la teva parella i estant tants dies fora de casa. Sé el que és això i també sé que quan tornes encara l'estimes més que abans, però bé, això us deixo a vosaltres.
Tornant al camí, espero que l'hagis viscut amb intensitat, no importen les creences, les ideologies o les credencials, importen les persones, els moments i la vida, la vida interior que et fa ser cada dia millor persona.
Com diu la pelegrina rapitenca, el camí comença quan tornes, per això et desitjo que tinguis un molt bon camí, que no et trobis masses dificultats i que quan alguna pedra se't fiqui dins la bota, somriguis pensant que t'ha passat perque estaves caminant, només als que caminen, viuen.

Carlos.- el pelegrí de Roma

Anònim ha dit...

De peregrino a zapatilla de andar por casa!!! Vaya cambios!

pelegrino selvatà ha dit...

Bones Carles!!! Gràcies pel comentari i per penjar el link a la pàgina dels amic de Núria. Com més serem, més riurem!!!