dilluns, 22 de desembre del 2008

Arbolí - Gallicant - Gorgs de la Febró - Ermita de St. Pau - Arbolí

Aprovecho este lindo paseo para dar las Buenas Fiestas a todos los blogparticipantes!!!

Arbolí, que pueblo tan lindo y tan perdido sin estarlo demasiado... la excursión es suave, y en un par de horitas estás disfrutando dels "gorgs de la Febró", recodos de extraordinaria belleza opaca, pero no sin antes ladear el fantasmagórico pueblo de Gallicant, en una pequeña loma bañado por el sol, es el reflejo de la dureza de quiénes antaño poblaron las ruinosas paredes que ahora lo engalanan, romanticismo del que camina y se imagina como un leñador rudo cortando leña para la chimenea...

Una vez disfrutados "els gorgs" de la Febró, se abre la vista al último califato de Siurana, dónde las leyendas de la reina mora vuelven a transportarnos más allà del más aquí... y finalmente la Ermita de St. Pau, lugar de paz y descanso del viajero... después de una bajada sin complicaciones, regresamos a Arbolí dónde nos espera el restaurante "el Pigot", uno de los platos del día es... sorpresa ibérica... pero hoy no puedo quedarme...

Fins a la propera caminada!!!

diumenge, 14 de desembre del 2008

Collbató - St. Geroni - St. Joan - Collbató

Els ex-???? del Montsant em van convidar a gaudir d'una llarga passejada per les muntanyes de Montserrat. Montserrat, un gran descubriment per caminaires!!!.

La primera part de l'excursió, de Collbató a la Cova Santa, ja vaig tenir el plaer de trillar-la l'any passat, però de Montserrat al mirador de St. Geroni (punt més alt de Montserrat, 1248m) va ser una gran descoberta, preciós!!! Puja que pujaràs, el desnivell anava canviant les cares dels participants dibuixant una pinzellada de patiment i apujant el color vermellet de les galtes, entretallant la respiració i provocant una que d'altra baixada de tensió. Però finalment tots vam fer el cim, i quan erem d'alt, com del no-res, uns nois asaltaren la cima per una via ferrata, quin webs!

Després cap a Sant Joan, a dinar i tornada cap a les mines de Salnitre, diuen que font d'inspiració de Gaudí per al modernisme... més que recomenables...

Salut!

divendres, 5 de desembre del 2008

La Selva del Camp - Espluga de Francolí

Aquest diumenge farem la caminada anual La Selva del Camp - L'Espluga de Francolí, bé, de fet, i sense que se m'enfadin els espluguins, s'hauria de dir La Selva - Vimbodí, ja que acabem a Poblet, i el Monestir, mal pesi a uns, és terme municipal de Vimbodí...

Si algú s'hi vol apuntar, el diumenge hem quedat a les 7 h. a l'Hotel de la Selva del Camp. Cal portar-se un parell d'entrepans i aigua.

Properament queda anunciat:

El relat d'aquesta caminada.

El Capítulo VIII del Spa en la Catedral de León: "El francés errante en Sambol"

Una abraçada

Relat de la caminada La Selva del Camp - Espluga de Francolí:

Una mica passades les 7 del matí vam iniciar el nostre camí des de l'Hotel de La Selva del Camp. A la riera vam trobar el GR que ens portaria a l'Albiol, primera parada. El camí comença costarut i la primera fita es fa de roar. A l'Albiol (2h) hem coincidit amb l'escalador Jaume Magrinyà i el seu company fuster, que anaven a fer de les seves per alguna pared vertical de la contrada. A l'Albiol hem sentit campanes, i una sardaneta que ens ha evocat a altres temps, quan la gent anava a missa. A la poca estona, en 4x4, ha arribat Mossèn Curieses, més jove que mai... El nostre camí ha seguit cap a l'Aixàvega pel Grau de l'Estalada, una altra pujadeta per fer gana... A l'Aixavega (3,5 h) també hi fan obres, podria ser un lema de campanya publicitària! Qué bé s'esmorza a la muntanya...
Seguim cap a Montral pel GR que agafem al Bosquet, i després de planeja pujant una miqueta se'ns obra l'Església omnipresent de Mont-ral, que per cert el seu terme municipal arribat fins a la Mola del Quatre Termes, im-presionant!!!. A Mont-ral (4,5 h) hem xerrat amb una lugarenya que gaudia del solet, i recordava com n'arriba d'empremprenyar el vent quan bufa fort a Mont-Ral. Però no ens podem encantar, la nostra propera destinació: Farena. El PR és preciós, i a més a més, ara baixem i planajem una mica. Aquest tram ha estat el més perillós, amb diferència... una batuda del jabalí ens ha animat a parlar més fort del compte, no fos cas... Un cop arribats a Farena (6h), no podem deixar d'anar a probar les madalenes de bar... I ara, a dinar al refugi dels Cugollons!!!

De camí, a Lavartra (7 h), hem topat amb els caçadors, avui no han tingut sort... bé, depèn del punt de vista que es miri... De Lavartra als Cogollons, puja que pujaràs, i aquesta ja es nota més, que les cametes comencen a queixar-se....

Quan hem arribat (8 h), algú ens ha tocat els cugollons, doncs l'hospitaler havia penjat un cartell a la porta: torno en 30 minuts... però, a quina hora l'ha penjat???? I el nostre te amb espècies somniat!!!! Bé, dinem amb l'esperança que torni el bon home, i sí, finalment hem pogut gaudir d'un te especiat i una mica d'escalforeta. Ah!!!, no ho havia dit, el sol fa estona que ha marxat... I ara, cap al mirador de La Pena, hi arribarem de dia...

Doncs, sí, hem arribar de dia al mirador (9'5 h), justet, justet... I ara cap a Poblet, on sí que arribarem ben fosc...

Bé, ja hi som, ja hem arribat!!!!. El Monestir cirstercenc (11 h) ens felicita per haver aconseguit l'objectiu...

Ah, que voleu saber el nom dels expedicionaris...

Kim, el 3'1416 del fred.
Pepsi, l'home cansat
Rosa, la terapeuta ambulant
Joan, el narrador

dilluns, 1 de desembre del 2008

La platja llarga al Cantàbric

Quan la Natura tria, l'home s'ha d'agenollar... e cosi!
Si aquests dies teniu una estoneta aneu a la Platja Llarga de Tarragona, el mar s'ha cruspit la platja, i és molt divertit anar de punta a punta, corrent entre onada i onada per no mullar-te el calçat, improvitzant petites escalades laterals. Ideal per anar-hi amb nens... o adults que ho volen tornar a ser per moments...
Però, per espectacular, el colpeig de les onades contra les roques, dibuixant perfils estratosfèrics i variformes al no-res com si es tractés d'un pintor abstracte que llença els pots de pintura contra la tela, i espera neguitós la sorpresa de textures, formes, colors...
Qui pensa que hem dominat la Naturalesa, és que té una visió molt limitada del què és...

Una abraçada