divendres, 9 de gener del 2009

Vilaplana (Campanilles) - Pla de l'Agustench- Font del Roure - Vilaplana (tosques)

Bones, avui és el dia dels Reis, i no em cansaré mai d'asquesta excursió reina!!!
Des de Vilaplana s'enfila la mussara pel grau de les Campanilles fins a les Airases, a les faldes del poble de la Mussara. La pujada és exigent, però ràpidament es veu compensada per les fantàstiques vistes de Vilaplana, l'Aleixar, la serra del Montsant, el mar, ... Des de la Mussara, la màgia rebrota per tot arreu. La recuperació i neteja de l'indret li ha retornat un aspecte fantasmagòric, i tot i el fred que cardava, valia la pena deixar-hi reposar l'ànima una estoneta.
El refugi obert, quin plaer!!!, un te amb llet calantet per avivar l'esperit, i sant tornem-hi cap al Pla de l'Agustench. Avui no anirem als avencs de la Febró, però els deixem ben aprop. Seguim pel GR fins a les antenes de la Mussara, i després fins a la Font del Roure, camí que condueix al Coll de la Batalla. Però a la font, agafem un trencall a la dreta senyalitzat com a camí local, freqüentat per escaladors. Preciós!!!, i salvatge. Els vestigis del tornado encara hi són presents...
Una vegada al pla de les tosques, seguim el riu cap a Vilaplana.

dijous, 8 de gener del 2009

Caminant pel Solsonès

Como cada vez entiendo menos al ser humano que vive en este mundo, y cada vez tengo menos ganas de entender nada, porque quizás no hay nada que entender... yo, a lo mío! que ahora por ahora es andar. Andar por el placer de andar, rollo forrest gump...

St. Llorenç de Mogrunys (1000 h.) a les faldes del port del Comte, el casc antic de Solsona (8000 h.), i una torre a Ogern del s.XXII restaurada van ser els escenaris del traspàs d'any, i com no podia ser d'altra manera caminant. El primer dia remuntàrem el riu Cadarner a St Llorenç fins a les fonts de la Puda (quina pudor!!!, aquesta aigua sulfurosa medicinal, deu curar, però s'ha de tenir fetge per beure-la...), excursió de temptaig del terreny, ens vam perdre unes sis o set vegades....

El segon dia excursió més exigent fins al cim del Cògul, genial: pobles abandonats a les vaques, ermites amb parets misterioses, camins que es perden i es retroben, valls que s'obren al nostre pas, pedregals costaruts. una mica de neu per empolsinar, i unes vistes fantàstiques del port del Comte des del cim de cògul.

El Solsonès, la comarca de les mil masies!!!

Salut!!!