Ritifaus - Tarragona - el Vendrell - Berta - Tarragona - Ritifaus

El viatge més emocionant... comença un llarg peregrinatge

Hola Berta, aquest és el Món. Hola Món, aquesta és la Berta.

Colldejou - La Mola (via gr) - Coll del Guix - Sender del Ramon (Radar) - Llaberia - Colldejou

Bones, com podeu veure la dèria muntanyenca segueix, a un altre ritme, però segueix...

Durada: 5 hores de caminar.
Distància: 15 km
Desnivell: Déu ni do
Particpants: Quim, Funoll, Pepsi i lo pelegrino.

Aquesta excursió ja és una mica dureta, però es fa bé. La pujada a la Mola pel GR té trossos d'obaga molt bonics, i els presos de Tarragona han netejat els senders... una delícia!! L'últim tram pel pedregal es fa llarguet, però el premi s'ho val: La Mola, la imponent Mola de Colldejou, o de la Torre de Fontaubella, segons preferències...

La baixada de la Mola fins al Coll del Guix es fa bé, i després, després si que costa!! Aquest Ramon debria ser una béstia, collons com s'empina la pujada, però altra cop el premi s'ho val...

Des del Radar a Llaberia la cosa va planejant, i arribem a l'únic poble d'Espanya on no hi arriba el cablejat elèctric, el poble s'abasteix d'una central Fotovoltaica. Preciós. Aquest poble és preciós!!! Dinem en una teuale del Camping, això sí després de buscar la font per tot el poble... De tornada, cap el coll del guix, i continuem per un altre GR cap a Colldejou.

Salut!!!!

Reus - Tarragona

Bones, després d'haver fet alguns cims i travesses aquest darrer any, mai hagués dit que anar de Reus a Tarragona seria el viatge més dur i llaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarg!!!!

Sí, ho heu endevinat... el desè trasllat de la meua nòmada vida ha estat el més costós... però tot sembla posar-se "a puesto", bé tot no, en tota vida humana sempre hi ha aquell record, vivència, idea, ... que ens fa present qui som i a quina espècia pertanyem...

Salut!!!

PD: Hi ha una bona recomanació als missatges de l'anterior caminada.

Pelegrino en moviment

Albarca - Roca Corbatera - Sant Joan del Codolar - Albarca

Enigma: Si voleu viure el Montsant aneu a fer un cafè amb Montserrat...

Vilaplana (Campanilles) - Pla de l'Agustench- Font del Roure - Vilaplana (tosques)

Bones, avui és el dia dels Reis, i no em cansaré mai d'asquesta excursió reina!!!

Des de Vilaplana s'enfila la mussara pel grau de les Campanilles fins a les Airases, a les faldes del poble de la Mussara. La pujada és exigent, però ràpidament es veu compensada per les fantàstiques vistes de Vilaplana, l'Aleixar, la serra del Montsant, el mar, ... Des de la Mussara, la màgia rebrota per tot arreu. La recuperació i neteja de l'indret li ha retornat un aspecte fantasmagòric, i tot i el fred que cardava, valia la pena deixar-hi reposar l'ànima una estoneta.

El refugi obert, quin plaer!!!, un te amb llet calantet per avivar l'esperit, i sant tornem-hi cap al Pla de l'Agustench. Avui no anirem als avencs de la Febró, però els deixem ben aprop. Seguim pel GR fins a les antenes de la Mussara, i després fins a la Font del Roure, camí que condueix al Coll de la Batalla. Però a la font, agafem un trencall a la dreta senyalitzat com a camí local, freqüentat per escaladors. Preciós!!!, i salvatge. Els vestigis del tornado encara hi són presents...

Una vegada al pla de les tosques, seguim el riu cap a Vilaplana.

Caminant pel Solsonès

Como cada vez entiendo menos al ser humano que vive en este mundo, y cada vez tengo menos ganas de entender nada, porque quizás no hay nada que entender... yo, a lo mío! que ahora por ahora es andar. Andar por el placer de andar, rollo forrest gump...

St. Llorenç de Mogrunys (1000 h.) a les faldes del port del Comte, el casc antic de Solsona (8000 h.), i una torre a Ogern del s.XXII restaurada van ser els escenaris del traspàs d'any, i com no podia ser d'altra manera caminant. El primer dia remuntàrem el riu Cadarner a St Llorenç fins a les fonts de la Puda (quina pudor!!!, aquesta aigua sulfurosa medicinal, deu curar, però s'ha de tenir fetge per beure-la...), excursió de temptaig del terreny, ens vam perdre unes sis o set vegades....

El segon dia excursió més exigent fins al cim del Cògul, genial: pobles abandonats a les vaques, ermites amb parets misterioses, camins que es perden i es retroben, valls que s'obren al nostre pas, pedregals costaruts. una mica de neu per empolsinar, i unes vistes fantàstiques del port del Comte des del cim de cògul.

El Solsonès, la comarca de les mil masies!!!

Salut!!!