dijous, 2 d’octubre del 2008

Punta la Reina - Estella

Imagen: La dureza del Camino. Cena en Puente de la Reina.... Empezando por la izquierda: Rodrigo, Eduardo, Stephane, Joan, Natalia, M. Carmen y Fabio




Bones, cada dia li agafo més gustillo a això del bloc... he contestat els vostres comentaris dels dos últims dies. Avui tinc un ordinador en condicions en un locutori peruà ... i barato, els altres dies he d'escriure a tot drap! (1 euro 15-25 minuts)

Puente la Reina és un llogarret més que interessant, el seu carrer major és encisador. Ara estic a Estella. Avui he conegut un francès que porta tres anys caminant... també es veritat que portava tres euros a la cartera...

Fabio, el brasileño, hoy ha avanzado hasta los Arcos (el tío se ha cascado 40 Km de golpe). Los demàs te mandamos una saludo. Ayer nos canto la Lambada, como hoy tenía que bailarla, supongo que por eso... un abrazo.

Reflexió del moment: (motivada pel francès)

El viatger errant, sense casa on tornar, està realment viatjant? Per què hom viatge per què torna, però aquest senyor francès no torna a enlloc, per tant som els demés qui viatgem al seu voltant?

Una abraçada a tots

Lo pelegrino selvata

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones,

Veig que ja has obert el bloc als "anònims" amb nom. Els peus encara aguanten ?
El cap de setmana arribaràs a Viana, crec. Ves al tanto amb els llams i el suc dels aranyons, que per aquesta zona fa estralls.

Salut,

Toni Solé ha dit...

Benvolgut Joan i resta de blog,

Hom tendeix a confondre viatge amb la mera traslació espaial i corpòrea.

I no és això, no.

No hem de quedar-nos pas amb aquesta minsa lectura. Cal anar més enllà i interpretar el viatjar des de la dualitat que aquest ens presenta: per una banda la possibilitat d'estar escribint una història única i particular i per altra, l'arribar a entendre el "fer camí" com a canvi constant de perspectiva, la qual cosa permet als viatgers més agoserats arribar, fins i tot, a posar-se en el lloc d'altri.

Atentament (i sense cap mena de rancúnia per no rebre cap salutació de la teva part s'acomiada)

el Pare Prior

Anònim ha dit...

Hola fiera... com estàs? vaig llegint el teu bloc i veig que encara aguantes. T'envio molts anims perquè cada dia et llevis pensant que no estàs gens cansat, segurament així el camí et serà més planer...Molta salut, sigues feliç i vigila bé els peus!!!
Lídia

Toni Solé ha dit...

bona nit:

he llegit Estella???

sàpigues que pot ser que hagis vist algun parent meu... perquè el tiet Paco (casat amb la tercera germana de mon pare -la tieta Mercé- hi va nèixer, però ben aviat va anar a viure a Barcelona i després va vindre a Tarragona)

De fet, el més segur és que t'hagis creuat a algun cosí de tercer o quart grau.

Doncs això... que saluda'ls de part meva

Apa

BONA RUTA

Toni Solé

Toni Solé ha dit...

voleu fer el favor de posar fotos senyors sistacs, pare prior,alberts, rapitenques, lidia, rosa i anònims varis !!! (Joan, la teva no cal que ja et tenim prou vist...)

Toni Solé

Anònim ha dit...

ospa!!!

Roman ha dit...

En teoría de graf, encara que no torni, un viatge es anar d'un punt a un altra diferent, independentment de si l'origen i el final son al mateix lloc. Un viatge és un cicle si acaba en el mateix lloc on va començar, altrament seria un camí. Quan repeteixes constantment un cicle, estas fent un bucle.

Per lo vist aquest senyor està construint-se un camí. La majoria de nosaltres fem bucles, i tu quan tornis a casa teva haurás tancat un cicle.

Anònim ha dit...

Bueno, bueno, bueno...
sembla ser que tots els pardals tornem a l'arbre...
Poc a poc això comença a semblar un d'aquells viatges que tu, Joan, comences a organitzar sol i que acaba sent necessari llogar 4 avions per carregar la gent "reclutada", i encara falta lloc...Diuen que més val sol que mal acompanyat, però tu saps triar-te les companyies!!!!!!

Anònim ha dit...

Aixó és una mica complicat quan no ho has fet massa vegades....com tot en aquesta vida...Serà qüestió de practicar!. He escrit el comentari anterior a aquest i sóc:
el sr. trascenden-tal

Anònim ha dit...

Bones, sóc la Rosa, més coneguda com:"òstia, aquesta és la que aguanta tants anys al costat d'aquell vikingu o bàrbar de les barbes".

Els que publiquen comentaris com "anònims" podrien dir qui són un cop entren al missatge, nooooo?!! És que jo ja no sé qui parla.

Roman, parles de puta mare. Ara ho he entès tot!! És a dir: un tio que es fot substàncies psicotròpiques es podria dir que fa un viatge. I un tio que diu a la dona que surt al bar de la cantonada a comprar un paquet de tabac i ja no torna està fent un camí. Quin flipe,no?

Joan, tu per si de cas, continua amb el teu viatge i no vulguis experimentar altres camins... que s'ha de pagar el lloguer!!!!!

Anònim ha dit...

El altre dia vaig intentar deixar missatge. Veig que no ho vaig fer. A veure si aquest cop funciona. Et desitjo un bon viatge peregri. Sempre hi ha un abans i un desprès del cami de Santiago. Pel que llegeixo ja t'has assaventat del tema. Hi ha gent que fuig sempre de si mateix. NO sap on va per què no té on anar. Em sembla que el francés no sap on anar.
Un peto gran Joan. Endavant
Mariuca

Anònim ha dit...

Veig que el camí s'ha convertit en diversos viatges paral·lels on els diferents viatgers estan entrant en un bucle de dimensions còsmiques difícilment recordades, fins i tot per intrèpids viatgers històricament reconeguts. (diguem Marcos Polos, Livingstons, i tal....). Aquestes persones van modificar la tradicional forma d'entendre el concepte de viatge, partint d'una simple necessitat de sobreviure per transformar-la en una búsqueda de coses noves, d'experimentar, de descobrir....
Estem experimentant com una aparent simple "suada" es converteix en una descoberta, o experiencia globalitzada.
Ànims, i que continui....... el bucle

No sé si dir l'escolanet segarrenc, o simplement Pere

pelegrino selvatà ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris!!!

Estic d'acord amb Rosita i Toni(que no serveixi de precedent) que els anònims signeu, encara que sigui amb pseudònim, sino és difícil dirigir-si.

Hay gente del Camino que me ha pedidio si más gente puede escribir en castellano, así mas gente puede compartir, Lógicamente cada uno que escriba en la lengua que quiera, pe´ro ahí queda la sugerencia.

No puc estar més d'acord amb vosaltres Pare Prior i Sr. Roman, però crec que el viatger arrant tampoc té on i com reposar l'esperit...

Sí Mariuca el teu missatge va arribar però està en el dia anterior.

Benvinguts Mariano i Sr- Trascenden-tal.