dilluns, 30 de març del 2009

Colldejou - La Mola (via gr) - Coll del Guix - Sender del Ramon (Radar) - Llaberia - Colldejou

Bones, com podeu veure la dèria muntanyenca segueix, a un altre ritme, però segueix...

Durada: 5 hores de caminar.
Distància: 15 km
Desnivell: Déu ni do
Particpants: Quim, Funoll, Pepsi i lo pelegrino.

Aquesta excursió ja és una mica dureta, però es fa bé. La pujada a la Mola pel GR té trossos d'obaga molt bonics, i els presos de Tarragona han netejat els senders... una delícia!! L'últim tram pel pedregal es fa llarguet, però el premi s'ho val: La Mola, la imponent Mola de Colldejou, o de la Torre de Fontaubella, segons preferències...

La baixada de la Mola fins al Coll del Guix es fa bé, i després, després si que costa!! Aquest Ramon debria ser una béstia, collons com s'empina la pujada, però altra cop el premi s'ho val...

Des del Radar a Llaberia la cosa va planejant, i arribem a l'únic poble d'Espanya on no hi arriba el cablejat elèctric, el poble s'abasteix d'una central Fotovoltaica. Preciós. Aquest poble és preciós!!! Dinem en una teuale del Camping, això sí després de buscar la font per tot el poble... De tornada, cap el coll del guix, i continuem per un altre GR cap a Colldejou.

Salut!!!!

4 comentaris:

FLANDERS ha dit...

estic bé, preparant-me per l'all star de l'any que ve, que segons m'han dit és a Wisconsin

Míriam ha dit...

Pelegrino, passa pel MA PITOM! en nom dels projectes realitzats en comú!

Roman ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Roman ha dit...

no se per que cada cop que estic fatigat recordo la teva pregunta:
"Si un home cansat mira el sostre de la seva habitació, què hi veu?"
avui m'he fixat que està bruta i hi han telaranyes de pols. També he observat que les làmpares no m'agraden. Trenquen l'infinit mar de color blanc cru sotingut màgicament per vigues invisibles i traspassat per altres plans infinits de dimensions complementàries, ideal per navegar en divagacions i correla.lacions de fets quotidians molts cops inversemblants. I mentre divagues plàcidament mirant l'explèndid mar del repòs blanc cru et trobes amb la llum que t'obliga a compendre que aquell objecte necessita una conciència per saber que és una llum i no un semi-cercle cristal.lí integrat en el mar on jugaven les teves fantaries extraoridinàries plenes d'idees versemblants basades en aquells fets quotidians... quan ja els havies enterrat.