dijous, 8 de gener del 2009

Caminant pel Solsonès

Como cada vez entiendo menos al ser humano que vive en este mundo, y cada vez tengo menos ganas de entender nada, porque quizás no hay nada que entender... yo, a lo mío! que ahora por ahora es andar. Andar por el placer de andar, rollo forrest gump...

St. Llorenç de Mogrunys (1000 h.) a les faldes del port del Comte, el casc antic de Solsona (8000 h.), i una torre a Ogern del s.XXII restaurada van ser els escenaris del traspàs d'any, i com no podia ser d'altra manera caminant. El primer dia remuntàrem el riu Cadarner a St Llorenç fins a les fonts de la Puda (quina pudor!!!, aquesta aigua sulfurosa medicinal, deu curar, però s'ha de tenir fetge per beure-la...), excursió de temptaig del terreny, ens vam perdre unes sis o set vegades....

El segon dia excursió més exigent fins al cim del Cògul, genial: pobles abandonats a les vaques, ermites amb parets misterioses, camins que es perden i es retroben, valls que s'obren al nostre pas, pedregals costaruts. una mica de neu per empolsinar, i unes vistes fantàstiques del port del Comte des del cim de cògul.

El Solsonès, la comarca de les mil masies!!!

Salut!!!